《Regale aquest somni que vaig escriure, perquè just quan em vaig despertar, en algu vaig pensar.

Recordeu, quan comenceu a llegir, podeu confondre’s, però no passa res, perquè tot pot ser un mal entés.

Hi ha línies que sonen algunes paraules un poc rares. ¿Serà perquè estan mal expressades?

Aquest poema que he somiat és una mica trist, aparentment, perquè mescla, alegria, que va causar, un tems, dolent.

Regale aquest poema per disminuir una mica el temps, estic adormida en vida, perquè quan ten anares, ni respirar em deixares.

Tot i que ja no mene recorde, et regale el meu somni fet poesia, però no voldria que tornares, ni un sol dia.

Regale el meu somni, i encara que està el teu nom en algunes fulles dels meus llibres, sempre seràs, una ombra invisible.

Però no t’oblides perquè, serà el primer, i l’últim, que el regale, no m’agrada recordar, perquè em vaig adonar, que preferisc no veure’t més, que tornar a plorar.

Et, regale aquest somni, fet poema. És honest, “com tu” És tranquil, “com jo”sense sentit com també fórem, és dos.》
.@.@.@.