《Es creuaran els camins en la senda, quan en els camps aplegue la primavera, caminaré per damunt dels camps de blat quallats de roselles quan la blanca lluna plore.
Caminaré per la meua vall ella sempre, està plena de llum i esperança, pels que camins en ella i la llum dels matins.
Despertaré els meus sentits, les meues emocions, i els batecs del meu cor cada dia.
Els donaré gràcies als meus pares per portar-me a aquest món, en aquest vall de llum, estime a totes les coses que aporten amor i vida, Als meus volguts pares, els recorde i els volia com a la meua pròpia vida.
De vegades sóc com, la ve fènixs que ressorgeix de les cendres, sóc la llum d’alguns dies, sóc, passió Amor i Foc, Soc un l’Àngel més de la Vida.》@. @. @.