S’APRÉN

Spread the love

《 He deprés com buscar dins de mi, les coses que en molesten, que vénen de fora, els conflictes dins de mi, que en mostren l’exterior, que és el reflector de la meua vida. He d’aprendre a no voler canviar mai a ningú, sé i entenc, que la que ha de canviar *sóc jo*Estic aprenent, a no fer a ningú responsable, del que em passa, sóc la que pensa, i la meua ment la que decideix, i ningú és responsable del qual em passe. Perquè soles, jo decidisc que fer o no fer. S’aprén, que no, tenim poder sobre ningú, sols tinc el poder de mi mateix, i el fet de voler canviar a un altre, és ser un ignorant, egoista, i tindre sentiment dictatorial. He de pres a ser lliure, Per a decidir en qui vull estar, i en qui no, que la vida és per a poder (passar-ho bé) no per a patir, he deprés que la meua guia interior són les meues sensacions, del que m’agrada, o de què no, i ma l’erta, saber quan he de botar d’algun lloc. He deprés a voler-me i respectar-me més que a ningú, perquè ningú em vol més que jo, he deprés, i sé com fugir d’etiquetes i de falses cares, ser autèntica a la meua persona i al meu pensament… He deprés a respectar el tems dels altres, i no envair a ningú He de pres a saber com despertar a la vida, i ser feliç amb ella》

.@.@.@.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Deixa un comentari