《Una nit més el teatre de la vida, no ens deixa cap respir, sempre estem dormint, o despertant, de manera intermitent, però un s’acostuma a tot en la vida i en el dia a dia, fins a comprendre, que açò forma part del teatre de la vida, que en aquest cas és la meua obra de teatre.
De vegades veiem llums en la foscor, de tantes voltes de dormir i despertar,
et vas acostumant a mirar dins de la foscor, llums blaves i vermelles que es veuen a la nit i sempre hi són.
La meua il·lusió és tindre l’esperança que tots els meus somnis es faran realitat, per això quan escric, pose a volar els meus somnis, que algun dia tornaran, quant cansats de caminar per l’aire, altra volta vindran, entraran en el meu cor, i allí podrán quedarse per sempre.》

@.@.@