《 Se’ns escapa el temps com la sorra entre els dits, i desapareix com el fum a l’aire, s’allunya com una ombra que es perd, i jo estic ací, pensant.
Però el temps vol en portar-se els meus records, però no pot, ni tampoc les meues rialles, les meues llàgrimes, ni els meus moments de glòria, jo em sent impotent, sense poder parar-lo.
S’escapa el temps, és ell el que se’n va, però jo encara en quede una estona més ací perquè encara hauré de fer moltes coses.
Pense que queden instants per gaudir, estimar, i viure, perquè encara que el temps s’escapa, em queda vida per poder viure, i sempre quedarà el record del que baix ser.》@.@.@