《 Li va caure l’ànima a terra, quan el seu amor la va deixar. I a l’infern va anar aquell l’àngel, que ella tant va somiar.

Els seus ulls de tristesa s’han tancat. I des de llavors els núvols, no han plorat.

Li va caure l’ànima, entre, gots i ampolles de vi. I els seus sentiments borratxos caminaven pels camins.

La nena de vermells llavis, la cara es vol llavar, Ha tancat el seu passatya no es vol més pintar.

Li va caure l’ànima, a la mar, va ser un dia tan trist, que no pot, deixar de plorar.

Va caure la seua ànima de sobte, i ella molt mala se sent, perquè està patint les nits, d’una forma diferent.

Li va caure l’ànima, i ara seguir vol, però quan torna a intentar-ho, una altra vegada, ella no pot.

Sent un buit interior, perquè fa dies que sap, que mai no tornarà, el seu amor.

Li va caure l’ànima d’una forma molt cruel, i de la seua vida va marxar, aquella bonica forma, que tenia de voler 》@.@.@.