《 La meua Ànima està sensible i trista, el cor la vol ajudar. Però no sap com, ell la veu trista i apaga, està com esperant consol com si estigués nua d’il·lusions com una rosa que li falta l’aigua i sa Ropit.
Però el cor aleshores li ensenya una bonica posta de sol i li conta una història i l’ànima mirant aquella bellesa tan gran, fa un sospir en forçà pensant en aquella bonica història que li ha contat el seu amic el cor que tantes històries guarda i pensant en la història mostra un somriure i eixa tristor que tenia li desapareix.
L’ànima en agraïment li diu al cor. Tu saps moltes històries, però quan tu estigues trist, jo també el contaré una història que tu no saps i també el posaràs content.》@.@.@.