《Un dia al aixecar-me nosé que va passar que una dolça melancolía de la meua ànima, de mi es va apoderar.

Els meus pensaments confusos estaven a flor de pell, i com un àngel dourat amb les seues ales abaixava al meu costat.

Els secrets del cor, no saben estar callats,per això van navegant en un bonic mar, ple de vida i llibertat.

Tinc un cofre amb clau tancat on guarde tots els sentiments que per la meva ment vaig pasant.

Al llarg del camí, tenim, Pluja, sol, vent, i fred, i al balcó de la meva vida, continúe aprendre tot allò que em diu el vent.

També de roses, mel, i espines està ple el destí, doncs d’això tracta la vida, de no abandonar mai el bon camí.

La vida és anar fet camí, fins arribar al final, entonses poder cridar als quatre vents.

He tingut fills, he tingut vida, he tingut amics ,vaig tindre amor i sobretot, he tingut llibertat.》

@.@.@.