《 Hem d’aprendre a ser gran, sense por i sense estranyar el passat.
Hem de saber envellir amb dignitat, sense por, ni demanar permís, i sense fer-nos mal.
Cal saber que no ens fan vells els anys,
que amb el temps ens ixen arrugues,
però també ens ixen per haver gaudit del sol i del vent,
de passar seu bé en les amigues.
D’haver passat molts moments bons i divertits.
Sabem que la felicitat no necessita maquilla xe ni cremes,
per vell que siga el cor mai veuràs en ell arrugues.
Que l’amor verdader també pot ser que aplegue quan menor t’esperes.
Quan ens fem grans s’aprén a voler més bonic, però en més calma, caminem més a poc a poc.
Hem de saber acceptar que ja no som xiquets però així, i tot hem de continuar jugant com si encara eu fórem.》

@.@.@