《Aquesta nit passeja una lluna trista, sense brilló, com si fos de paper.
És una nit de mitjans de octubre, només se sent, gent murmurant.
Jo mirant aquella tènue llum que envolta la lluna, que pareix de paper, l’aire l’està embolicant per als, volta’ns, i ella va trista marxant suaument, dibuixant al seu costat s’ombrés al vent, en aquesta nit un poc fresca d’aquest mes de octubre.
Quan tornem de vacances després de l’estiu, no em destare com la lluna, hem d’estar alegres i disposts de començar la nostra rutina de cada estació.
Encara que sempre resulta dur aquests primers dies tornar, altra volta la rutina, després de tant de tems fent tot el que ens demanava el cos.
Però no n’hi ha prou dient que ens costa molt de començar de nou, és fer el que puguem per tornar a la normalitat, per al bé, de la nostra ànima i del nostre cos》

@.@.@.