《Sí les hores de la meua vida estigueren contades.
Em regalaria un bonic regal veure l’alba asta el final.
Si les hores de la meua vida depengueren de les emocions que el meu cor ha sentit, confessaria que sempre has sigut la llum del meu sol. Deixaria la por enrere, i donaria pas als somriures. I brillaria com mai àuria brillat, mirant els teus ulls.
Si els meus últims dies, Porquera triar, tres desitjos, demanaria a la lluna que mà abrigués en la seua llum eterna, per portar-me l’esperança en una altra vida.
Li pregaria a les flors que no deixassen mai d’obrir els seus pètals, perquè quedaren impregnats en mi, l’olor de gessamí per sempre, i també d’aquells petons, de la gent que estime i que m’estimen, que sempre han omplit la meua memòria.
El meu últim desig seria, prendrem les mans, i sentint el meu cor, i quedar-me, fins que els meus ulls no tornarem més a veure el sol.》@.@.@.