《Avui és un d’aquells dies. On la vida et sacseja. On la raó es barreja, on els sentiments no s’aclareixen i no ja hi ha lloc per caure. Hem estat quasi tot l’any caient i al sant. Som fràgil de vegades i tenim dubtes per tot … Però apostem sempre per viure la vida. Però estem altra volta com el primer dia, plens de por, incertesa. De vegades em sent com si anés a menjar-me el món i altres voltes veig que el món, és el que vol menjar-me ame. També Senç a voltes desprotegida quan intente buscar paraules que m’aclarisquen tot el que estem passant, i que m’aclariren les coses. Tinc ganes de gaudir la vída … Voldria poder convertir-me en metxa o científic per trobar la cura per aquest maleït virus, i la seua conseqüència desastrosa. No sé, però si pogués, U intentaria》@.@.@.