《 Si es poguera llevar tot lo dolent, llevaria tot l’estrèpit que produeix la por.
Les veus afilades d’aquells conflictes que no acaben mai.

Quan les campanes toquen a dol i el trenquen el cor. Però també llevaria la tristor dels dies buits i ennuvolats, esborraria l’eco d’aquells passos que mai tornaran.

També llevaria la tristor de les persones quan són per la culpa d’amors perduts, Llavarí el dolor d’allò que no ens deixa dir el que volem. I en el seu lloc, deixaria el murmuri de la pluja en estiu.

El moviment d’un riu besant la vorera, L’emoció d’una dolsa música clàssica, i el dolç silenci de la nit de qui l’espera per anar-se’n a descansar.》

@.@.@.