《 D’haver guardat tots els records en el lloc més ocult, on el tems no existeix. I només, jan sombres .
Ta magares en el lloc més alt, on estan les estrelles, pero mai podrem arribar a elles.
Em trobe mal,de no haver pogut donar-te la mà, quan el món es podia enfonsar al teu voltant.
Vam estar, enfadats sense cap contacte molt de temps. Pero, el rellotge de la vida, té fi,i quan s’acaba la corda, deixa de caminar.
Després ta amagares entre rames i fulles, però sempre he sabut on estaves, i mai té buscat.
El meu afecte cap a tu, va ser curt, fins a així i tot, encara estàs, alguna volta al meu pensament.
Em Vaig sentir culpable algun temps, perquè baix viure volent controlar, encara que no teníem res per controlar.
Però vach ser, encara més culpable, cuant et vaig esperar, un temps, malgrat , que tenia aquella ferida en el cor, que tu, em vares causar 》

@.@.@.