《 Obrim el cervell, i tocaré el teu cor. Et faré plorar, riure, i enfadar. El meu pitjor enemic ets tu, Perquè si tu no estàs, tal volta jo no existiria.
Jo m’alimente de totes aquelles nits on la teua por no, el deixa dormir, i comences a recordar el teu passat.
Perquè tu et culpes de Moltes coses, i no fas res per curar-te, i llavors torna a apoderar-se de tu, el teu enemic el desassossegue.
No estic en tu per perjudicar-te, sinó perquè pugues aprendre de mi, perquè superes alguna cosa, per poder tornar de nou el teu somriure, quan estigues trist. No podràs desfer-te de mi, encara que ho intentes, sóc una mica de la teua vida, visc en tu, i així estaré sempre que els teus records tornen, i ací estaré sent una part teua, a vegades víctima i altres, de nostàlgies i alegria.
Sempre s’era el meu tracte, segons com tu em busques en la teua ment, i sortirà pels teus ulls, les meues millors amigues, les teues llàgrimes calentes.
En algun moment sabràs qui sóc, per què aniré sempre que em busques, perquè tu no saps viure sense recordar. Potser estaré amb tu per sempre, si saps treballar el millor de mi, en algun punt de la teua vida, jo no et faré mal. Perquè comprendràs que en la vida jo faig falta, i vas aprendre a viure amb tu, i eixos records algun dia seran blancs i positius. Ànim, puc ser el teu millor amic, o el teu pitjor enemic, en tu està com vulgues usar-me, en la teua ment o en el teu cor, on vulgues portar-me, jo ta jugaré a poder recordar sempre els bons records》@.@.@.