《Enfrontar la realitat.
Estic ací, per ajudar-te a veure precisament què t’impedeix contactar amb el teu sentit de la vida, amb la teua passió per viure, amb la teua alegria, i amb el teu veritable ser que és la teua essència.
Cada vegada que jo apareixia, en la teua vida, Hera, perquè tu mateix no t’has adonat que no estàs sent feliç, així és que si no torne a aparéixer,
És que hi ha estàs assumint que ets responsable de tu i que només tu el podràs escoltar, creu-me, no me n’aniré. Mentre no ho faces, aquí seguiré. Necessites de mi per posar-li límits a les persones que et fan mal, perquè tingués valor i aprengues a dir que “no” perquè deixes de pidolar amor, amb qui no et mereix; perquè deixes de dependre de tots per ser feliç, perquè d’una vegada per totes, cuides el teu cos. ! De quina altra manera li hauries posat atenció al teu cos? Dic, probablement de moltes maneres, però aquesta està funcionant. Necessites donar-li l’aliment que necessita, deixar de criticar el teu físic, i agrair-li per al que et dóna, fes que es moga, tingues les teues hormones al dia i dorm les hores que necessites. Per què ets explotes? Per què t’exigeixes tant? No entenc per què ho fas, si ho tens tot, tens tota la capacitat que necessites per crear la teua pròpia realitat, però et tractes com el mateix esclau, eres massa severa, amb tu mateix.
Pregunta’t realment com vols viure i lluita per aquesta vida, és la teua vida, i només tu pots decidir, L’únic control que pots prendre és el de tu mateix. Si deixes, que jo, més expresse, però si em reprimeixes i et distreus cada vegada que arribe, no podré parlar-te més Espere no tornar, més voltes a la teua vida, però si ho faig, recorda, que no vinc a fer-te mal, vull ajudar-te que recuperes el teu propi camí, d’evolució, el camí que si el prens, et farà molt, molt feliç, I ja per acabar, vull que sàpigues, qui sóc. SÓC la teua ESSÈNCIA. Sóc tu mateix, cridant amb desesperació que m’escoltes per favor. Així és que. HOLA, jo sóc tu, parlant-te des del fons del teu cor, desespera tocant perquè em poses atenció, el que sents no és taquicàrdia, sóc jo, la teua ESSÈNCIA, que vol sortir d’aquí. La teua ESSÈNCIA disfressada d’ansietat 》@.@.@.