《 Va ser un breu somni, però tan bonic i tan real.
Que ho vaig haver d’escriure per poder-lo recordar.
Jo estava asseguda a la vorera del mar, en aquesta suau sorra blanca, humida de la nit, en acostar-se les onades m’acariciaven els peus. Jo una mica absent d’aquest moment em vaig quedar adormida.
Però és tan fort la ment, que t’acostares, cap a mi, i al moment et baix conèixer.
Vènies de blanc, amb dos roses en les mans, em vaig aixecar ràpidament i a poc a poc em vaig acostar a tu.
El meu home, estaves en el meu somni, em vaig posar contenta el fet d’veure’t
Amb les teues mans dibuixant dos cors de la sorra vas posar, una rosa al mig d’ell, i quan d’alegria abraçar em vaig acostar, les onades de la mar van mullar els meus peus.
I va ser una pena, ja que sense voler, les ones em van despertar》

.@.@.@.