《Somiava una jove en un jardí de roses i jas mi, Es reia i plorava gairebé al MATEIX temps. Sentia la pena que, li ocupava la Seua vida. No penses que és fàcil, li deia una veu. Ella pensava que la vida és molt difícil, però he d’aprendre com viure feliç. Aa bonica donzella li pregunta la veu ¿què em vas dir?
Que la vida no sempre és bonica, encara que visques entre jardins, en flors i jas mi i somies amb molta alegria. Ocupava la ment la donzella, sense desitjos ni penis. Aüssen, de tot. Sols busque un detall, que li deixen sentir que la vida és seua, que li pareix molt bonica i que jo alèxic la meua companya per a viure feliç. Somiava la donzella, deixa’m viure, que és la meua vida i jo alèxic com vull viure-la 》@.@.@