《 Vaig somiar amb el teu somriure que mai veure. Amb els teus ulls que mai em van mirar. Així, va ser el meu somni, i semblava, tan real. Em va captivar la teua mirada, que sense mirar, em transmet ganes de conéixer-te. Mai sabré què som. Una il·lusió? Una fantasia? ¿Un somni? Em va captivar, aquest bonic somni, semblava, tan real

Encara que som com el somni, de l’absència. Tot i que estem distant. Et Vaig somiar sense conéixer-te. Així i tot, el meu cor batejava fort i era teu.

Només, que houes la meua vida, perquè sense ella, no et puc somiar. Però si ho recorde molt. Aquests petons, tan llunyans, i els meus tan a prop, Vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua cada matí.

Però, sabem que no ens coneguem. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la vora d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfum. Sempre que veja una nova albada, et recorde entre versos. Perquè nosaltres, sempre estarem units per aquest fil invisible, per on caminen les nostres ànimes 》@. @. @.