《Vaig somiar amb el teu somriure que mai vaig veure Amb els teus ulls que mai em van mirar. Així, va ser el meu somni, i semblava, tan real. Em va captivar la teua mirada, que sense mirar-me, em transmet ganes de conéixer-te.

Mai sabré qué és. ¿Una il·lusió?

¿Una fantasia?

¿Un somni?

Em va captivar, aquest bonic somni, semblava tan real Encara que fos el somni, de l’absència. Tot i que estem distant. Et Vaig somiar sense conéixer-te.

El meu cor va ser teu,només, que ho és la meua vida, perquè sense ella, no et puc somiar. Però si ho recorde molt. Em coneixes gairebé, sense tractar-me. Aquests petons, tan llunyans, i els meus tan a prop meu Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua cada matí. Entre somnis, et vaig sentir dir que estranyaves. Però, tu saps que jo també et vaig estranyar. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la vora d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfum. Sempre que veja una nova albada, et recordaré entre versos. Perquè nosaltres, sempre estarem units per aquest fil invisible, per on caminen les ànimes》

@ @.@.