《 A voltes tinc somnis, molt estranys, he vist, son bres en moviment, que es movien sense sentit, mentre jo en el meu somiat, el que volia era somiar coses boniques.
Busque mirades que acompanyen els meus dubtes, quan els pensaments es fan els amos de lletres desesperades, convertir-se en figures entranyes que no es poden conéixer.
Quan desapareix la il·lusió, encara queda una esperança, és quan es mescla la gana i la passió per crear, es poden trass formar aquelles ombres sense nom i en moviment, en reals en qualsevol moment.
Voldria saber on està el meu suport, el meu moment de claredat i lúcides quan, estic somiant i veig eixe desfilar d’ombres en moviment, sé que jan, persones vives, així, que caminen buides sense il·lusió, que pareixen ombres en moviment, sé que algú les coneix i les veu, però en elles, no espot fer res, perquè les, agrada passar per la vida i que no sàpien qui són》

@.@.@.