《 SI s’està enamorat d’un somriure que mai has vist! D’uns ulls que mai as mirat, d’alguna cosa que no existeix. Això sí, sempre s’era un dels meus somniats preferits, i semblava ser real. Em captiva eixa mirada que mai veure, els ulls, que mai em veuran, i encara així em transmeten ganes de conéixer. Mai ens coneixerem? ¿Que vam ser? ¿Amics? Una il·lusió? Una fantasia? Un Somni? Sé, que només fórem un somni. Fores la meua primavera llunyana i absente, encara que no tan distant. Et vaig estimar sense saber qui eres, sense haver-te vist mai sense conéixer-te. Però així i tot, el meu cor és teu. No més que la meua vida, perquè sense ella, no t’hauria pogut somiar. Però si et recorde molt més, que als meus somnis. Tu ets, el meu confident, i l’amo dels meus desitjos. D’aquells petons, tan lluny, i tan prop a lora. Jo t’estranyava, com la flor que busca el sol, i l’aigua als matins. Entre sumits, et sent dir que m’estranyes. Però abans, tu sabies que jo també t’estranye. Em vaig enamorar, a la llum de la lluna, a la vora d’un mar invisible, entre pètals de roses, sense color, ni perfume. Sempre et recordaré mirant l’alba, i la seua resplendor. Perquè nosaltres, sempre estarem units per al fil de l’amor, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@