《 A la font gran del meu poble Simat, quan mire les pedres del riu, vaca, llises pels tems, l’aigua, i el vent, on revisc moments d’enyorança, records feliços de la meua infància i joventut.
D’aquells records escric avui!!! Mirat l’aigua tranquil·la de la font. Jan diversos peixos, que gaudeixen, ballen, s’inquieten, asta que la presència de la gent els espanta. Que bonic recordar, bais un suau sol, que em recorda aquells allunats jocs i reunión en amigues.
Assegudes en un banc d’aquell temps, m’envaeixen els records i els sentiments, eren banc, fet de pedra nua, pedra infinita, que es banya d’alegria quan plou, amb eixa aigua que ens regala la vida, mire jugar els peixos que sempre estan en moviment. Quan en l’aigua de la basa de la font, el reflejo de la lluna en l’aigua desapareix, els peixos quan veuen la foscor sen van a dormir. Ells sempre van tranquils. Jo, ací miren-los… Recordant moments passats. Recorde les meues amigues i aquells alegres moments, de la grandesa de les festes de SIMAT, en aquelles càlides nits, de balls i la joventut del poble, que els tems s’està emportat 》
@.@.@.