《 En aquests dies confinats en casa. Tenim temps, per a tot, arreglem armaris, i racons sortim per les finestres. Mai podrem agrair prou a tots els metges, auxiliares, infermeres, Ets. El que estan fent per tots nosaltres. El dia en què puguem sortir de nou, Aquest dia encara que anuncien pluja no hi haurà núvols al cel, Perquè lo nostre serà més important que la beneïda pluja, que tanta falta fa per poder regar la vinya o l’hort. Veurem les nostres ciutats, i els mercats aquest dia pujaran els seus aromes amb més força, i aquestes olors de la mantega i l’oli, les verdures, i les escates dels peixos brillaran més. Brindarem cada un de nosaltres amb les nostres alegries.I pensarem que tot el d’abans va ser, un mal somni, i va passar. Però sempre estaran els nostres records per les persones estimades i aquelles que ens van deixar per culpa d’aquest maleït virus. Si algú sap perquè està passant això al món, i pot ajudar, reparant consolar o té algun remei, llavors hi haurà trobat el tros de món que li correspon, i així podrà completar la seua existència. Però, si veiem el que està malament, i només sabem criticar aleshores serem nosaltres els que necessitem alguna reparació 》 @.@.@.