《 Molts potser encara se’n recordaran del CINEMA SIMAT. Un lloc emblemàtic on ens hem reunit la gent de Simat molts anys. Quedara ja per a sempre com història de la gent del poble. Aquells anys en què els diumenges a la vesprada es veia una cola de gent molt gran per poder entrar al cine. I si algun diumenge plovia, ja no Hera soles la cola per poder entrar, era que no cabien en les butaques i havien de posar cadires per als cantons. Però sempre ens quedara el record que tenim guardats en els nostres cors. D’aquell temps tan bonic i irrepetible. Que ara en distancia encara enyorem…

Gràssia Gramibur)
El seu record, en aquell temps. La meua Huíla ens donava uns “pese tetes” per a llepolies i allà que anàvem els quatre a veure la peli. Després, a somniar amb totes aquelles històries. El bonic, potser, la sensació que teníem de ser més grans, més independents, majors… El que no sabíem és que en aquells temps, uns xiquets pel Carrer estava protegit pels cent ulls que els vigilaven… O vigilats, pel “pardalet-que-m‘ ha-dit….“ ( que era igual de xivato), i per ell, calia Fer les coses bé. Que bonica època, i que bonic un Lloc tan entranyable, màgic, un bàlsam els diumenges d’hivern: estàvem entre amics, calentets mentre fora plovia, eixíem amb la imaginació disparada i tan proper de casa que encara Hi havia unes estonetes per a jugar al Carrer.》@ @.@ .