《 És molt difícil en temps de pandèmia. No pensar en ideals, o en canvis importants. Només pensé , no ser aixafada per la crua realitat. És un miracle el no estar abandonant tots els meus ideals, i els meus somnis. No obstant això, m’aferre a ells, perquè seguisc creient, que la vida tornarà Aser com abans, amb les seues alegries i les seues penes, i amb la seua gent de veritat. Tots esperem sortir aviat d’aquest llarg i penós malson, i poder celebrar tots junts, familiars, amigues, i amics. La vida d’abans, que tant enyorem, apreciem, i esperem aviat poder gaudir amb les nostres estimades, i estimades famílies, i amics. Deixem que tot passi el més ràpid possible. Bellesa i terror. Tot segueix endavant. Cap bé ni mal és definitiu. Agafats de les mans el superarem tot 》 @.@.@.