《 Tinc besades guardades
que mai han estat usades, és possible
que estan adormides, esperant ser despertades.
Són besos plens d’esperança de sospirs que esperaven
L’ocasió de poder ser trets de dins del mateix cor.
Són suaus, dolços, tendres i bonics
com els nadons, i ja estan cansats d’estar sempre amagats.
Tinc besos callats
que estan plens de sentiments,
estan atrapats i disposats a sortir si algú li fan falta.
Tinc besos guardats en ganes i amb desitjos de sortir, són grans,
són petons diferents bohemis poetes i una mica bojos.
Són petons somiadors petons de mil colors i sabors,
petons que són de ningú que només són meus, i per a qui els meresca.》@.@.@.