《Quan la meua pell estiga absent, i no puga parlar ni contestar a res.
Tot serà pau i tranquil·litat sense esperança.
No jaurà dolor ni patiment.
No necessitaré mai més cremes, ni pintures, però continuaré estant arregla, i perfecta.
Menjar no farà falta, i la meua nevera sempre estarà a arrebossar, perquè mai necessitaré res, sempre em sobrara tot.
A cap lloc, faré tard, perquè no m’esperaran, ni em buscarà ningú.
Sempre tindré el llit fet, perfecte, sempre vestit d’estiu, perquè així es feia abans més ràpidament.
No discutiré amb ningú, però tampoc podré alegrar-me amb els meus éssers volguts.
Dormiré sola, però tindre l’avantatja que sempre estaré ben pentinà, sense buscar, perruquera.
No podré riure, però tampoc em faran plorar, perquè no podré escoltar ni discutir en ningú.
Però sempre tindré el meu somriure als llavis, perquè tindré, els deures fets ja abans, per això, mene aniré feliç i agraïda a la vida per al millor regal que m’ha pogut fer, són, els meus dos fills, gràcies a ells, tinc 4 nets que vull molt, i dues nores que estime del primer dia de conéixer-les》@.@.@.