《 Pot ser que en estar tota una vida junts sé ens escapara alguna volta estimar mos.
Perquè els camins d’ara sol son, una font d’inspiració per enamorats furtius, que travessen els camins sense pensar, en reproduint-se com les flors, i poder fer que el seu aroma envairà, els pensaments per saber que poden aplegar a un bonic final. I pensen que sols ells solen saber, estimar.
Ací cada un pot ser el responsable i serà portador del fet de poder escapar de somnis i il·lusions Aleshores els que creuen que aquells amors, són bonics.
No pels camins que anem nosaltres, vàrem eixir convençuts que el que hem fet està ben fet i estem complint bé la “MISSIÓ” que férem el dia del nostre casament. Asta que la mort ens separe.》

@.@.@.