《Sí les hores de la teua vida estigueren comptades. Que faries? A mi m’agradaria poder veure una bonica alba asta al final. Si les hores de la meua vida depengueren de les emocions que el meu cor sent, confessaria, que sempre has estat tu. Deixaria la por enrere, i donaria pas als somriures. Brillaria com mai he brillat. Si sabés que són els meus últims dies, i pogués triar, tres desitjos. Demanaria a la lluna que mà abrigués amb la seua llum eterna, per omplir-me de calor i esperança en la meua altra vida. Li Pregaré a les flors que no deixaren mai d’obrir els seus pètals, per quedar-me impregnada, de l’olor de les roses i el gessamí per sempre. Desitjaria portar-me amb mi aquells petons, de la gent que vull, estime, i m’estimen, que sempre, han omplert la meua ànima d’alegria i llum. El meu últim desig seria, prendre les teues mans, mirar-nos fixament, sentir els nostres cors en el seu últim bategar, i quedar-nos, fins que l’alba, Donés pas als nostres ulls, per tornar a veure el sol, per última vegada junts 》@.@.@.