《En vaig vestir, de silenci, en el temps insegur, de les meues ànsies per tu, Em vaig pedre, en la teua mirada infinita, carregada de pluja, i desitjos, captivant, bais sota la tènue llum de la lluna. Es va despertar la meua ànima com un estel que estava adormit, rendint-se a la meua timidesa que apuntava, cautelosa. Eres com un desig, amb dolces paraules d’amor i foc. Despertant, la curiositat, a vegades amb, mor mulls que no entenia, Em quede amb ganes de saber més. Vaig somiar amb un petó, que va paralitzar el temps en un sospir reprimit. La nit es va fer dia, amb la llum dels teus ulls, el dia es va fer pluja, amb el frenesí dels meus, el temps es va paralitzar, i les ànsies, rondaven el llit, ple de sospirs.

Els meus somnis estaven Ancorats, només per a tu》@.@.@.