《 Seguda en l’arena, mirant les ones com venen i van, allargant la vista Senç eixa immensitat tan gran del mar, I pense, el fràgil i insignificant que som. Mentre la vesprada cau en aquesta hora llarga de bellesa, mire el cel. Que faig meu, sense pressa. En eixe vermell color de la llum que queda. Pense que soc l’ama d’aquest minut, que falta perquè el sol repose sota el mar. Aquest és un moment únic i especial, és una raó, de vida, l’univers, després de veure tanta aigua i tan gran horitzó. Que bonic, poder ser l’ama de l’últim minut del dia, del minut que falta per eixa foscor, que ens brinda la nit, només puc seguir mirant eixes ones, que en la seua espuma blanca continuen arribant, tornen sense so, unes darrere d’altes, van i venen i no em canse de mirar tanta bellesa. Mentre la vespra cau per esgotament, i l’aigua va fent-se d’un verd més obscur, li tires un paper i el desfà, però no pot arrossegar els meus pensaments, que són eterns》@.@.@.