《Et regale aquest somni que vaig escriure, perquè just quan em vaig despertar, en tu vach pensar

Recorda, quan comences a llegir, pots confondre’t, no passa res, perquè tot va sorgir del no-res.

Hi ha línies que sonen algunes paraules deshonestes. ¿ serà perquè estan, mal, compreses?

Aquest poema que he somiat és una cosa trista, aparentment, perquè mescla el dolor, que em va causar, el teu amor ausent.

Et regale aquest poema per disminuir una mica la nostra amistad. Estic mort en vida. Perquè quan ten anares, la respiració em parares.

Tot i que et recorde, et regale el meu somni fet poesia, però no et demane que tornes, ni un sol día.

Et regale el meu somni, i encara que entre les fulles dels meus llibres estás, sempre serás una sombra del fracas.

Tel regale, però no t’oblides perquè serà l’últim que escric, no vull buscar-te perquè em vaig adonar que preferisc perdre’t, que tornar a plorar.

Et regale el meu somni, fet poema, És honest “com tú “És tranquil “com jó” i sense sentit “tal com fórem nosaltres dos 》

@.@.@.