《 Encara que vegues a molta gent rient no et confongues,
de vegades un somriure és una arma càrrega, sense ni una mica d’alegria.
Alguna volta quan vegues aquestes sonoritzes t’estan, dient,
no tinc res que oferir, que no siga el rictus amarg que puc
deixar cada vega que òbric la boca per a parlar.
No t’enamores soles d’un somriure, sàpigues apartar-te
abans que ta repetisques, abans de donar un ultimàtum a l’esperança i,
vulgues aferrar-te a un salvavides d’il·lusió transitòria,
i veure’t naufragar entre la tristor i soledat.
Perquè a la fi de tot, sempre hi haurà i veuràs moltes.
Sonoritzes boniques d’algú que el somriure encara
Pot ser que s’està morint sol, de tristesa i soledat 》
@.@ @.