《 En els seus ulls, s’amaguen racons. Com estels que guien una nit serena. Cada arruga, és una història que es desplega. Una vida viscuda amb gràcia plena. El temps, amb el seu pinzell, Ha pintat els cabells amb plata pura. Però en el seu somriure brilla encara la força d’un cor que res no captura. Les mans, ja gastades per la vida, Han creat, han cuidat, han estimat. En cada gest, una tendresa infinita. En cada abraçada, un amor delicat. Els seus passos són més lents, és cert. Però la saviesa en la seua ànima reina. Cada paraula és un consell encertat. Cada mirada, una dolça ofrena. La bellesa d’una dona gran no desapareix. Es transforma en una llum més suau, però clara, que encara il·lumina les vides dels que l’envolten. Com el sol de la vespra, que mai no s’apaga. Perquè és una joia eterna, una dona quan es fa gran.》@.@.@.