《 28 juliol 2014 … Un dia inoblidable per a la meua vida…. !!

Vach ingressar en l’hospital, SANT FRANCESC DE BORJA DE GANDIA.

Van ser dies molt preocupants, per a mi, en els quals la incertesa i la desesperació, ens van fer patir.

L’esperança era l’únic que em sostenia…

La tristesa s’apodera de mi, però gràcies a la doctora, M. José, infermeres, i personal sanitari, que amb el seu afecte, amor i atenció em feien sentir forta i en ànims …

… El millor metge Agustí Mogort.. !!

Arribà el 2 d’agost, encara estava ingressa … LA MARE DELS ÀNGELS ….. el meu sant.i encara en l’hospital.

Conservava el ram de flors, que alguns amics em portaren el dia del meu sant…

En hores començaren, a despertar amb força, WASAPS, EMAILS, CORREUS, I TRUCADES DE TELÈFON.

Sense poder-ho remeiar, els meus ulls plens de llàgrimes. Mullant tot al meu pas… Mai havia plorat tant, ni en tants motius.!

Ni mai donaré prou gràcies., a la meua família, amics, amistats, i sanitaris, que es bolcaren en mi.

Ja he assimilat el que tinc.

Ém vaig acostumar a les punxades, que tant de pànic les tenia, però a tot ha pasat ….

Ara, hé començat, una nova etapa de la meua vida, ja que la vida, són etapes, unes vegades són bones i altres són dolentes…..

Gràcies de nou, a tots, que amb el seu afecte i atencions, em van ajudar tant,en aquells moments tan difícils per a mi.

Després dels tractaments. Analítiques.

Transfusions. Proves. Sense parar, em digueren el que tenia.

Quasi 5 anys després sóc, una altra. En moltes ganes de viure. En il·lusions noves. He despertat, en fer coses que mà agradaven, però que mai àvia pogut fer.

Però ja que Facebook. Ma tret aquest tema.

Done les gràcies, a tots els que mà animareu. En especial als meus fills, nores, i familiars.

Nia que alsarse, lluitar sempre, no importa el lluny que estiga la meta, es trauen forces fins, l’ànima, i ací estic. Fent coses que omplin i ma ajuden a caminar feliç n’està vida》@.@.@.