《Sembla que està nit dormir no podré. Serà pel café que aqueste día m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar, que la nit m’està fotent.

En el llit estic nerviosa, em menege com un gos, tant, que d’una part a latra del llit baix, i els llençols enrotllats apareixen per l’altre costat.
És que això és massa, tinc els ulls tan oberts, que un ull li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.
No sé si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Que enveja tinc d’aquella amiga, que una volta en dia, que asta de peu s’adormia!!!
Estic desespera, quan ho pense una altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, demá prendre descafeïnat.
Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre.

Maleït café per una sola volta que mel bec, tota la nit sencera eu ploraré 》@.@.@.