《 Sembla que està nit, dormir no puc. ¿Serà pel café que aquest dia m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar que la nit m’està amargant.

Estic nerviosa en el llit, em menege com un gos marejat, baix, d’una part a altra del llit, en els llençols enrotllats, que apareixen per l’altre costat.

És que això és massa, tinc els ulls tan oberts que un li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.

No sé, si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Quina enveja d’aquella amiga, que una volta en dia que asta de peu s’adormia.

Estic desespera, quan ho pense altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, descafeïnat beuré l’altra volta. Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre. Maleït café, per un sol dia que en prenc, tota la nit sencera ploraré 》

@.@.@.