《Fes-li creure en el sí, que mai és efímer, que de nós, ja està ple el món, i cansen. Fes-li trobar-se la seua alegria, i les seues il·lusions. Fes, que li faça, mal la boda de riures. Dis-li, en les teues mans obertes, en el teu cor sincer. Que crega en tot allò que tu vols sempre per a ella. Fes-li un bes al front, a la matinada, un café tibe, amb una llarga abraçada.
Mares només en tenim que una. Dis-li sempre que la vols mot. Que ho dius de cor, que eixe amor no hi ha, mentides ni falsedats, perquè ella, no ho pot memoritzar, ella vol sentir, que Iu dius totes les voltes.
Si la veus dubtar, espera. Asta que, ten tingué. Si té, entén. És perquè ho estàs fent bé. I ella això ho sap. Fes-la riure quan s’oblide de fer, I tu saps com.
Perquè ella, i el seu escàs, riure. Moltes voltes nesita ajuda.
Si dubtes, i veus que no recordes com Hera el seu somriure, quan eres un xiquet, pensa Quant ella es transformava en flor, recorda-la quan tu abaixaves el cap i ella el coronava el front amb un bes protector.
Si dubtes, entén, i entén-la. Si calla, mira-li els ulls, i somriu-li, l’entendràs millor. I l’entendràs més.
Recorda, quan tenies set i ella no feia res més que saciar-te.
Fes-la riure com quan eres xiquet, no importa cap edat, el que importa, és el seu amor infinit, per als seus fills, res més li importa, perquè ella riu, i si riu, respira, i si respira, és perquè encara és viva》@.@.@.