《 Arriben les vesprades de pluja, i vénen els records, d’aquells dies d’hivern, i pense, en els tems que fa que ten anares, amiga JOANA, en un sospir, ens deixares per sempre, no teníem ganes ni tu, ni jo, de deixar atots els que volem per ha sempre, però el destí és el que decideix,en tot, i no podem fer res. i ell va decidir, que tu ten anares abans que jo.
Torna, el fred d’hivern, i tornen els records, dibuixant en la meua ment, la teua presència, I el teu bonic somriure, recorde quan estàvem juntes. Ui em queden records plens de tendresa. No hi haurà música per escoltar en aquesta vesprada, ni anècdotes de joventut per recordar, però hui, només hi ha, aire, núvols i alguna gota. Estic pensant si estaràs en el teu univers, en alegria, o soles en la teua soledat, fent per ajudar-me, a estar tranquil·la i ser feliç, pensant en aquells, records de la nostra joventut. Com no recordar, aquelles vesprades humides de fred, quan juntes, passejàvem per la font gran en els nuvis, veient com venia la nit, com s’ocultava el sol, ui són pena i dolor. Recordant com eres tu. Amiga JOANA, I pensant, com estic jo》

@.@.@.