《 Vestida d’il·lusions, i vida, d’arbres murmurant en silenci de rames que ballen amb l’aire d’aquesta boja vida, cada volta més curta.
Vaig arrossegant històries moltes d’elles inventades, en el compromís de tirar endavant. Confesse ser sol la protagonista quan estic davant del mirall.
Sempre aniré vestida d’il·lusió, d’històries, que en fan feliç són, històries benèvoles, inventades per somiadors que escriuen en llenços blancs, que absorbisc d’acord amb el temps.
Algun dia podré vestir-me d’històries infinites, que no acabaran mai i em faran sentir el valor autèntic de la vida, quan puguem triar, la història adequa.》

@.@.@.