《Van passant els anys, i jo estic agraïda a la Vida. Perquè mai m’ha donat esperances fallides, ni treballs injusts, ni penes desmesurades.
Quan pense que el camí es pot acurtar, pense que som tots, arquitectes del nostre propi destí.
Està clar que quan he pogut, vaig extreure el bo de les coses, va ser quan en elles vaig posar el cor i totes les meues ganes.
Quan vaig plantar flors, vaig collir sempre flors.
Quan vaig plantar espines, vaig collir espines.
Quan no vaig plantar, la meua collita va ser nul·la, perquè res, vaig collir.
És cert, que la meua primavera s’acaba, i vindrà l’hivern,
Pues la vida! No, em va dir mai, que sería eterna!
He passat sense dubte, algunes nits llargues, les de les meues penes, més mai tu em prometeres tan sols, que tindria nits bones, i no obstant això també he tingut moltes vegades nits serenes, i tranquil·les.
Estime més que res als meus, la meua família. Amics, la gent meravellosa que està en la meua vida, el sol, la lluna, les estrelles, el vent, la pluja, i moltes coses més que no sé com expressar.
Vida, només tu mas fet gaudir de tan bonica natura,i de tots els que estime.
Vida, no et demane res!
VIDA, ESTEM EN PAU! 》

@.@.@.