《 He començat moltes voltes a escriure està vivència que vach viure en els meus pares ,pero may he pogut continuar.

Per eixos remordiments de aquell record que may he pogut traurem del cap.

Cuant tenia 8 anys era una chiqueta prou m’alcria i consentida.

En eixa edad anàvem les amigues a jugar “a mi derecha” en els banquets de la font gran,tornava cada dia a lora que em dien els meus pares , però eixe dia nose si estava pasanto molt bé,esva fer tad per arribar a casa a lora.

Els meus pares,estaven nerviosos ,esperantme a la porta de casa, tardava masa ,heren casi les 10 de la nit.

Ma mare tota enfada em va dir.

!!No tens sopar per que no as vengut a LORA que sopem , i com ha càstig tanca en el corral sense sopar.!!

Em va tancar en el corral. I com casi totes les cases del poble teníem un pou en aigua.

Jo asustà i en molta fam .

Em tanque per dins en el forrellat i lidic a mà mare.!!si no mo bris i sope em tire dins del pou !!

Des pres de un silensi senc al meu pare que dia !!obrili !! , però ma mare diu !! no li obric ,es eixe el castic. !!

Jo ,conteste de dins del corral !!pues a dios ,vach a tirarme al pou .!!

Agarre el poal enrrulle la corda per a que arribara al fondo i el tire dins en totes les meves forces per que fera PLOFFFFF.

Va fer tan gran tró , que asta jo em vach a sustar, em vach sentar en una escala que puixava a la pallissa i queta se’n se casi respirar.

Ma mare cridanme , porregant la porta tota nerviosa ,cuan la vach sentir ja desesperà .

Obric el pastell de dins la porta asustà, i vec una ma tremolosa que ma garra del cap i estiranme del monyo em porta al llit.

I em diu plorant les dos a le xitat de ma més 》@,@.@.