《 En racons foscos plens de misteris ocults on s’amaguen secrets la penombra és un univers que es divideixen els horitzons incerts.

Poder entrar. Per camins llunyans perduts o pocs transitats
vells i sota pólvores ja oblidades, on militen històries passades, on l’ahir no ha canviat esperant passos de vides que han marxat.

Poder entrar. En els tems que sa feta època veient com van passar vides capvespres i nous dies que es converteixen amb cada nova caiguda, somiant amb etapes prohibides que escapen perquè ja estan desaparegudes.

Entraria. En hiverns i estius D’abans, d’uns clarejar com el de la bellesa de taronja d’un capvespre en allò que va ser o en el que poder ser l’interrogant ha gest de persones i èpoques ja passades》

@.@.@.