《 Em convertiré en aire, i així
seré invisible eternament
seré el vent que neix a les muntanyes i recorre el món, el vent serà la meua llar. I estaré sempre viatjant.

Provaré de ser terra.
I podré ser la base dels meus passos que fan realitat els somnis, comptaré els passos que van a tot arreu, i seré el suport d’èxits i fracassos.

Em tornaré també d’aigua i
navegaré solitària
entre l’alba i l’ocàs
estaré en mil rumbs
mil horitzons i destins, en llocs en tots estaran amb mi.

Em faré com la sorra i estaré a la platja, a cada clarejar per veure sortir el sol. A cada vespre per veure la lluna.
I a l’arena on es construeixen castells efímers que després desapareixen

Em faré com el temps i
m’aturaré per veure passar els sentiments
les edats
La infantesa
els silencis
els versos néixer i
la vida créixer.
Però al final
em faré de records. i així podré viure sempre amb ells 》@.@.@.