《 Hi ha dies que són un sense voler i altres un voler sense poder, llastimosament de vegades estic sega davant la claredat com una cosa normal, com el nostre pa de cada dia, sense trobar el nord,generant angoixa i ansietat.

Hi ha dies que són un sense poder, que fins i tot jo en veig ro deixa de barrots que en paren i no puc eixir perquè simplement no sé ni on anar ni què fer

Hi ha dies que són un voler sense poder, que en fan tindre ganes de rendir-me, però a dins, l’esperança crida aquest desig i els pensaments diuen, cal començar de nou no, hem de quedar-nos encallats a terra.

Ja dies que són un no poder, enmig de tantes indecisions sentint que fins i tot l’aire que respire m’ofega per castigar-me. Meu vaig creure i vaig despertar trobant-me amb totes les coses boniques que encara estan dins del meu ésser, per poder (passar-ho bé)》

@.@.@.